Al llarg dels seus cent vuit anys d’història, l’Hospital del Mar ha tingut diferents vides. Va néixer al novembre de 1914 en uns pavellons provisionals per fer front a una epidèmia de febre tifoidea que assolava Barcelona. 100 anys després, l’Hospital del Mar és un hospital general modern, universitari, actiu i investigador, amb una amplia tradició de servei a la ciutat, que treballa per seguir creixent i adaptant-se als nous temps.
Durant els primers vint-i-cins anys d’història de l’Hospital del Mar, entre 1914 i 1939, la denominació oficial de l’Hospital del Mar fou la d’Hospital Municipal d’Infecciosos.
La seva creació havia estat una de les mesures de l’Ajuntament de Barcelona no solament per combatre una terrible epidèmia de tifus, sinó també per evitar-ne de noves en el futur.
La senzillesa de les primeres instal·lacions i les conseqüències de nous i encara més mortífers brots epidèmics va fer evident, ben aviat, que la capital catalana necessitava un nou recinte hospitalari per lluitar contra les malalties infeccioses.
L’Exposició Internacional de 1929 va fer possible aquest nou hospital que, dramàticament, seria bombardejat i en part destruït durant la Guerra Civil.
El mateix arquitecte que l’havia dissenyat l’havia de reconstruir només deu anys més tard.
L’any 1939 les noves autoritats franquistes rebatejaren l’antic Hospital Municipal d’Infecciosos amb el nom de “Nuestra Señora del Mar”. No fou l’únic canvi que experimentà la institució: tots els seus treballadors van ser depurats políticament per la seva actuació durant la Guerra Civil.
Tot i les dificultats de la postguerra, l’Hospital va aconseguir ser capdavanter en millores com ara la creació del primer pavelló d’investigacions mèdiques —gràcies a l’impuls dels seus facultatius i dels polítics locals encarregats de la sanitat municipal—, l’estrena del primer pulmó d’acer i la creació de la primera Unitat de Cures Intensives.
Durant el franquisme l’hospital va haver de fer front a noves epidèmies, com ara la del tifus exantemàtic de 1942, la crisi de la pòlio durant les dècades de 1950 i 1960 i també l’últim brot massiu de còlera, en dates tan tardanes com l’any 1971.
L’any 1948 Alexander Fleming va visitar l’Espanya franquista convidat per l’Ajuntament de Barcelona, per inaugurar les instal·lacions encara en obres del nou pavelló d’investigacions mèdiques de l’Hospital del Mar.
Durant la seva estada, el científic escocès pronuncià nombroses conferències i fou nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya. El descobridor de la penicil·lina, que havia rebut el Premi Nobel de Medicina tres anys abans, va ser rebut amb els braços oberts pels barcelonins de la postguerra, molts dels quals havien salvat la seva vida, gràcies, precisament, a la seva troballa, que mai no va voler patentar per afavorir-ne la difusió.
El novembre de 1975, Barcelona i tot l’Estat obrien un nou capítol de la seva història, marcat encara en aquells anys per les incerteses pel futur polític. Tot i les dificultats, la transició cap a la democràcia semblava irreversible i l’Hospital del Mar, com no podia ser d’una altra manera, participà activament d’aquell ambient transformador.
Restaurat l’Ajuntament democràtic, al cap de pocs anys la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 va marcar un abans i un després en la història de l’hospital, que experimentaria les obres de millora més importants des dels temps de l’Exposició Internacional de 1929.
Durant les últimes dues dècades l’hospital s’ha consolidat com un dels pols més dinàmics de coneixement assistencial, docent i de recerca de la capital catalana, integrat dins de l’actual Parc de Salut MAR.
El Mar fou l’hospital olímpic de la Barcelona de 1992 no només durant els quinze dies de competicions esportives, sinó també durant un període més ampli, entre els dies 10 de juliol i 14 d’agost. I també ho fou entre els dies 28 d’agost i el 17 de setembre, durant la celebració dels Jocs Paralímpics.
Sota la coordinació del Dr. Pere Benito, l’equip mèdic de la Família Olímpica —en servei durant les vint-i-quatre hores— va arribar a atendre fins a 954 pacients.
El Laboratori Antidopatge de l’Hospital garantia dia i nit la realització dels controls antidopatge dels atletes. L’Hospital també fou l’encarregat de portar a terme les anàlisis de control de sexe.
L’any 1992 també es du a terme l’ambiciós projecte d’integració funcional per al conjunt de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), consolidant l’Hospital del Mar com hospital d’alt nivell i centre de la seva activitat hospitalària. L’Hospital de l’Esperança s’especialitza, doncs, en l’activitat quirúrgica, el tractament de la patologia de l’aparell locomotor i l’activitat rehabilitadora, actuant com hospital complementari.
El juny de 2008 es posava la primera pedra d'un nou pla d’ampliació del recinte de la Barceloneta, programat en tres fases, que les dificultats econòmiques i el context de crisi internacional van fer aturar fins l’any 2014.
El 3 de novembre de 2014, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signaven un conveni pel qual es reactivaven les obres de modernització de l'hospital. La represa dels treballs, coincidint amb la celebració del primer segle d'història de la institució, va fer palès el paper estratègic que té l'hospital per a la capital catalana al mateix temps que permet mantenir l’aposta per les línies d’atenció sanitària d’alta especialització (terciarisme).
Al maig del 2017 es va inaugurar la primera fase del projecte global d'Ampliació i Remodelació de l'Hospital del Mar que consisteixen en 15.877 m² nous en un edifici, l'edifici B, de quatre plantes (dues en soterrani i dues en alçada). Aquesta és una primera passa que constitueix una notable millora, sobretot per l'agrupació dels serveis oncològics, l'actualització d'equipaments i la confortabilitat dels pacients i usuaris, especialment als serveis d'urgències i de ginecologia-obstetrícia. Tot i això, és només la primera de tres fases necessàries per aconseguir el desplegament de serveis, la integració funcional de serveis especialitzats i la capacitat necessària per atendre la nostra àrea de referència, les dues següents fases seran imprescindibles.
La segona fase del pla d'ampliació ha representat un nou impuls en la transformació de l'Hospital del Mar, permetent donar resposta a algunes de les principals necessitats d'espai del centre amb noves infraestructures i equipaments assistencials.
Aquesta fase ha comportat la construcció d'un nou edifici d'ampliació de més de 30.000 m², que incorpora noves plantes d'hospitalització, l'ampliació del Servei d’Urgències, nous espais quirúrgics i una nova Unitat de Cures Intensives.
El 9 de març de 2022, el Govern va aprovar el finançament de les obres d'ampliació amb fons del programa REACT del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Amb una inversió de 85,6 milions d'euros, aquest impuls ha permès fer possible l'obra i part de l'equipament de la segona fase, amb la participació de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona, de 2,5 milions d'euros per al projecte executiu i d'11,4 per a la primera part de les obres.
Les obres d’aquesta fase finalitzen el 2026, iniciant-se progressivament la posada en funcionament dels nous espais i serveis assistencials.
La tercera fase del projecte d'ampliació completarà la transformació del centre amb la construcció d'un nou edifici que permetrà ampliar encara més la capacitat assistencial de l'hospital.
Aquesta fase culminarà el procés de modernització iniciat amb el pla d'ampliació i consolidarà l'Hospital del Mar com un centre de referència en assistència, recerca i innovació al servei de la ciutat i del sistema sanitari.